BITEM és el poble on visc, lo meu poble diria jo, no és que sigui meu físicament, però es un sentiment que et surt de dins...
Es un petit nucli del Baix Ebre, situat a 19 m d'altitud i a uns cinc kilòmetres de Tortosa en direcció nord, riu Ebre amunt, a la seva marge esquerra. Tradicionalment també s'ha conegut com El Raval del Conill i Los Masos de Bitem. D'uns 1.100 habitants.
Econòmicament agricola: exportació de citrics, cultiu de l'olivera i garrofer, producció de fruites i verdures. De totes maneres, no ens equivoquem, la majoria som assalariats treballadors de petites i mitjanes empreses industrials, tallers, construcció, serveis, estudiants i gent al paro... Però també val a dir que aquesta majoria també estem lligats a la terra, la part agricola la portem dins, los tarongers, les oliveres, l'hort, lo cascallà, la muntanya...
El topònim Bítem no se sap ben bé el seu origen, uns el consideren un diminutiu o una abreviació d'alguna paraula ibera o llatina (ja que dins al terme s'han descobert jaciments ibèrics i romans). Però la que pren més força es la que ve de Beni-Tem, nom d'una familia mora de Tortosa, es creu que Bitem havia estat residència de reis moros.
Ramon Berenguer IV va donar Bitem al bisbe tortosí Jofre (primer bisbe de Tortosa després de la Reconquesta) i als canonges el 17 d'octubre de 1154.
En quan a la història es refereix, ens remuntem al temps dels ibers, passant pels romans, els àrabs, l'època mediaval, la renaixentista, la contemporània...
Es troben vestigis d'un Poblat Ibèric a la zona de les Planetes.
Així mateix, a Barrugat es localitza una Vil·la Romana al vell mig de les obres del canal de l'esquerra de l'Ebre (any 1910).
Els àrabs deixen la seva empremta en les infraestructures agricoles: canals de reg, marges als conreus.
Del segle XII (1200 al 1400) trobem la Torre de la Merla, una torre de vigilància situada al camí de salvaaigües, també d'aquella època es la Creu del Terme (a la sortida del poble en direcció Tivenys).
Del 1400 al 1600 es conserva el Mas del Marquès d'Alòs, situat al Barri de Santa Rosa.
El Mas del Bisbe fou des de la reconquesta (1154) un lloc de llar estiuenca per als bisbes de la Seu de Tortosa, tanmateix tota l'horta era propietat de nobles per la seva riquesa agricola.
El topònim Bítem no se sap ben bé el seu origen, uns el consideren un diminutiu o una abreviació d'alguna paraula ibera o llatina (ja que dins al terme s'han descobert jaciments ibèrics i romans). Però la que pren més força es la que ve de Beni-Tem, nom d'una familia mora de Tortosa, es creu que Bitem havia estat residència de reis moros.
Ramon Berenguer IV va donar Bitem al bisbe tortosí Jofre (primer bisbe de Tortosa després de la Reconquesta) i als canonges el 17 d'octubre de 1154.
En quan a la història es refereix, ens remuntem al temps dels ibers, passant pels romans, els àrabs, l'època mediaval, la renaixentista, la contemporània...
Es troben vestigis d'un Poblat Ibèric a la zona de les Planetes.
Així mateix, a Barrugat es localitza una Vil·la Romana al vell mig de les obres del canal de l'esquerra de l'Ebre (any 1910).
Els àrabs deixen la seva empremta en les infraestructures agricoles: canals de reg, marges als conreus.
Del segle XII (1200 al 1400) trobem la Torre de la Merla, una torre de vigilància situada al camí de salvaaigües, també d'aquella època es la Creu del Terme (a la sortida del poble en direcció Tivenys).
Del 1400 al 1600 es conserva el Mas del Marquès d'Alòs, situat al Barri de Santa Rosa.
El Mas del Bisbe fou des de la reconquesta (1154) un lloc de llar estiuenca per als bisbes de la Seu de Tortosa, tanmateix tota l'horta era propietat de nobles per la seva riquesa agricola.
